jueves, 9 de septiembre de 2010

Islandia


Una naturalesa desolada i freda, plena de volcans, glaceres i guèisers, domina el paisatge d’Islàndia, una illa allunyada de tot on viuen 280.000 persones i on la llengua, la cultura i les tradicions hi tenen un paper primordial. De la mà d’un amic islàndes, Xavier Moret ens endinsa en la història, en les anècdotes i en el dia a dia d’un país que va fascinar escriptors com Tolkien i Borges i que atrau cada any milers de visitants. El món dels elfs i de les sagues conviu amb la modernitat dels bars de Reykjavik en aquest llibre que ens vol mostrar les dues cares d’Islàndia: la de l’estiu, presidida per la llum de vellut del sol de mitjanit, i la de l’hivern, dominada per una llarga i freda nit compensada de tant en tant per l’esclat de llum i de màgia de les aurores boreals. En la seva versió en castellà, aquest llibre va ser guardonat amb el premi Grandes Viajeros 2002, convocat per Ediciones B i per Iberia.

Me ha encantado este libro de viajes. Su lectura es como sumergirte en una naturaleza mágica donde todo puede suceder: es una tierra fría pero a la vez en ebullición.. Qué placer debe ser bañarte en esos lagos con el agua a más de 30 grados cuando fuera está fresquito... y la luz irreal de un sol oblicuo 24 horas y la aurora boreal invernal, la cortina de colores bailantes en un cielo estrellado... y los volcanes y géisers... y los elfos y trolls que el hombre no ve pero que haberlos haylos.

Como anéctodas, lo encargé a Casa del libro a finales de junio, para tener lectura fresquita en todos los sentidos para el verano... y lo recibí a finales de agosto, vaya chasco, pero ya lo he leído, le tenía ganas a Islandia. Otra anéctoda un poco cutre, el autor, Xavier Moret es conducido por su amigo islandés Einar a un museo del pene, sí, como leéis, había penes de todos los mamíferos (no del hombre) de Islandia en formol aggg y había también objetos relacionados, querida Conchi, a qué sabes dónde se ha fabricado un cántaro de un guardia civil con un pitorro enorme por donde sale el agua y que el director del museo lo tiene como su pieza favorita?

2 comentarios:

Conchi dijo...

Lectura interesante y sobre todo fresquita para sobrellevar los rigores estivales.

¿Cómo narices llegaría un 'tejero' 'made in Agost' a Islandia?

Johnny dijo...

Ligera y divertida, algo que hace mucha falta por estos lugares.