Ja des de fa 4 o 5 anys em feia goig esta revista. M'havien dit que era interessant, amena, vistosa... i que tractava temes foranis però tambe nostres. Com que m'agrada tant la història, la divulgació científica, sóc tan curiosa de tot (jo sempre li dic a Vicent que això és aliment per al meu cervell ja ja... i ell ja s'ha aficionat a llegir sobre temes que li atrauen), tenia molta golete d'ella.
Per això anava de quant en quant a Públics, sempre amb la il.lusió de veure-la i comprar-la, però res, no la duien, en duien altre catalanes però no ésta que jo volia. I no em decidia a subscriure'm perque està l'obligació de comprar-la tots els mesos encara que alguns números no et siguen d'interés i, a més, rebre-la en la bústia no m'omplia molt perque es pot perdre, aplegar malament etc...
Total, este mes m'he decidit a subscriure'm. I pots imaginar-te el que m'ha passat? AHIR VAIG ANAR A PUBLICS, I LA VAIG VORE Aaaaahhhhhhhhhhh
3 comentarios:
Mari Pau,Mari Pau,que coxes et pasen filla.
Estará escrito en Valenciano me supongo. Trato, pero no entiendo mucho.
Ai, filla meua, això és un cas representatiu de l'anomenada llei de Murphy, una forma còmica i majoritàriament fictícia d'explicar els infortunis en tot tipus d'àmbits que, a grans trets, es basa en l' adagi següent: «Si alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament.»
(Font: Viquipèdia)
De totes maneres, com deien els Monty Phyton: "Always look at the bright side of life" i ja voràs com no et penedixes d'haver-t'hi suscrit. Segur que en tots els exemplars trobes articles interessants que ja ens comentaràs.
Publicar un comentario