Hoy es San Antonio, de modo que estos versos crítico-humorísticos de Joan Olivares Alfonso los tendría que haber publicado ayer. Sin embargo, no los he visto hasta hoy en el Facebook de Jaime, un profesor local.
Dedicats a la meua amiga Mari Pau.
VESPRA DE SANT ANTONI
Sant Antoni... sant Antoni!
Contesteu, per caritat.
Si vos també mos fallàveu,
qui mos podrà consolar!
Recordeu els desgavells
que us contàvem l’any passat?
Doncs s’han quedat en no res
comparats amb els d’enguany.
Lo que anava malament.
encara s’ha empitjorat,
i les coses que rodaven
ja no van ni cara avall:
Sense faena a les fàbriques,
una ruïna els bancals,
els jóvens cap a Alemanya,
i els vells... que els tiren al mar!
Mos volen tancar l’escola,
i en quatre dies, qui sap
si no mos lleven, també,
el metge i el practicant.
Mil més que vos en diria
D’abusos i destrellats.
Mireu, només, per exemple,
Com mos tenen informats:
Les notícies de l’oratge,
si les volem escoltar,
mos les diuen de Madrid
en perfecte castellà.
Si ha plogut en Benissuera,
a qui podria importar?
Hay nieve en los Pirineos,
i en Canarias, mala mar.
Que visquen Messi i Ronaldo,
Belen Esteban i, és clar,
visca Isabel, i Fernando,
i el Espíritu Imperial.
Imagineu la vergonya
que patim els valencians
de sentir-nos forasters
sense tindre d’emigrar.
Canal nou era una pena,
això no ho podem negar,
però, vist el que vegem,
ara el trobem a faltar.
Volem l’Alqueria Blanca,
les músiques i el raspall,
les falles i les fogueres,
els moros i els cristians.
Pel•lícules i notícies
en llengua de valencians,
la de Fuster i Estellés
la de Corella i March.
Volem ser honrats i dignes,
i dur sembre el cap ben alt.
Déu mos guard de forasters
que de casa mos trauran!
Volem treball i justícia,
volem pau i llibertat,
estimar les nostres coses
i honrar els avantpassats.
No digueu res... sant Antoni?
Contesteu, per caritat!
Si també mos falleu vós,
qui mos podrà consolar!
No tinc paraules, fills meus.
Quasi res m’heu demanat!
Fa temps que busque i no trobe
remei per al vostre mal.
Però, ja que heu insistit,
ací teniu un refrany:
Llaureu i sembreu la terra,
collireu lo que heu sembrat.
4 comentarios:
Però quin romanç més ben fet, la pura realitat... qui l'ha escrit, el mestre Jaume? M'ha encantat.
Sóc Mari Pau però escric des de l'institut i estava obert aquest correu.
Jaime l'ha compartit del Facebook d'un tal Joan Olivares Alfonso. No sé si en serà l'autor.
: )
Publicar un comentario