Sinopsis:
Txékhov és el gran contista rus i un dels imprescindibles de la literatura universal. Però potser per la vastíssima extensió de la seva obra, que afavoreix aproximacions parcials, se’l coneix poc o sota punts de vista diferents: hi ha molts txékhovs i cadascú té el seu. Vicenç Pagès Jordà va preparar aquesta tria de trenta-cinc contes, que ha traduït esplèndidament Xènia Dyakonova i que constitueixen l'antologia més nodrida i representativa de l'autor que s'ha publicat en català. Llegir aquests contes en ordre cronològic permet resseguir totes les etapes creatives de l’autor, la transformació dels seus interessos, la maduració del tema i del to. Hi figuren uns quants dels seus contes més coneguts, però no n’exclou d’altres que exploren línies que no va prosseguir. I entre el primer conte i l’últim dels que va publicar, s’obre tot el ventall de temes i textures de l’art narratiu de Txékhov.
El jueves 12 me desplacé a la Universidad de Alicante donde tenía tertulia del club de lectura sobre una recopilación de cuentos de Chéjov. No conocía de primera mano (o de primer ojo) al autor y me ha gustado su aproximación a la sociedad rusa del siglo XIX, desde los campesinos más míseros hasta la clase alta afrancesada. El autor observa, expone, pero no juzga, lo que es de agradecer.
El problema mío con los cuentos es que se trata de un género que no acabo de disfrutar. Eso de sumergirme en una historia, pasar una página y encontrarme con algo muy distinto me descoloca. Así que, cuando termino un relato, prefiero dejar el libro y leer otro diferente. Luego regreso al anterior, leo otro cuento y repito el proceso.
Mis compañeros del club son aplicados y traen notas de la lectura. Yo no, por descontado: huyo de lo que suponga deberes y obligaciones. De lo que me acuerde, bien; de lo que no, tampoco sería tan importante. Hasta ese punto llega mi vagancia.


No hay comentarios:
Publicar un comentario