Sinopsis:
Als 90 anys,
Jordi Llopis ha pactat una treva amb la mort. No sap per quant de temps, però
hi ha una cosa que ha de fer abans d'anar-se'n: escriure les memòries d'un vell
de 80 anys. No són les seves, sinó les de Joan el Coces, un saludador que va
viure durant l'últim terç del se|gle XIX. A més de curar i guarnir les ferides
de pobres i rics, el Coces mantenia una relació molt especial amb els Puig, la
família que controlava el comerç de la neu. De la mà d'aquest peculiar
personatge, l'autor ens convida a fer un recorregut per diversos episodis de la
història recent.
Me ha encantado esta novela y no sólo porque
mencione Agost sino por la destreza del autor en combinar tres tiempos
narrativos sin resultar confuso. Además, he aprendido sucesos históricos de mi
provincia, que muchas veces se conoce más lo de fuera que lo de casa.Por otra parte, también domina los distintos registros del lenguaje, con sus variedades diatópicas y diacrónicas. Como me hace falta leer en valenciano para reforzar vocabulario y gramática, me ha venido de perlas.
1 comentario:
Es verdad que muchas veces se conoce más lo de fuera que lo cercano. De todas formas, confieso que, salvo excepciones, la historia local no me apasiona mucho.
Publicar un comentario