Silenci

Un, dos, tres,

associes una idea,

quatre, cinc, sis

i et puja l'amargor.

Set, vuit, nou,

ja tens fel a la boca,

deu, onze, dotze,

t'arrapa el malson.

Les llàgrimes que no vesses

inunden el teu interior.

Ets fort i sembla que aguantes 

pero tot és una il•lusió.

De fora ets el de sempre,

de dins només tristor.

"Et veig molt bé" em diuen...

Peró què en saps tu del meu dolor?

Meritxell Serra Bach

(benvolguda amiga meua de Facebook)