Per a Virgínia

Aquí va el poema que li vaig escriure el dia del seu casament.

T'he vist créixer
entre paelles d'arròs
de la iaia els diumenges
i pel.lícules de Disney.

Quina xiqueta
més bonica i riallera
vas ser!

En la primera adolescència
et vas convertir
en la llumeneta
als meus ulls
que t'escoltaven.

Els dissabtes de matí
em teixíes fils d'històries
de malvades bruixes dolentes
i d'amants dissortats
rememorant "Lucecita".

Quina joveneta
més riallera i bonica
vas ser!

I quina dona
més bonica i riallera
eres ara!

Tota la felicitat del món
te la desitge per a tu,
i encara no serà suficient!

Et vull molt,
dona bonica i riallera.