L’abril de 1938, quan Joan tenia tot just 16 anys, el mobilitzaren. Dos mesos més tard va lliurar els primers combats com a soldat de l’exèrcit republicà. Ferit greument i perduda la guerra, els anys posteriors no li van ser cap camí de roses, al contrari. Hi hagué algunes coses que no li pogueren prendre mai: la capacitat d’enamorar i d’enamorar-se, la dignitat, la il•lusió, el coratge i les ganes de viure. Novel•la sobre les calamitats de la guerra i els amors contrariats, A cor obert és sobretot el testimoni vital d’un home que, a pesar de perdre molts combats, no es va donar mai per vençut i va fer el possible i l’impossible per recobrar el seu primer amor. Al text queda magistralment dibuixat l’ambient d’un poblet valencià al llarg del segle XX.
El encanto de este libro reside en las anécdotas costumbristas de la Valencia rural de los años 30 y 40. Me lo parece así porque son parecidas a las que me cuenta mi madre, bien porque las viviera ella, bien referidas a historias de sus padres, mis abuelos. A pesar de las penalidades, los jóvenes de entonces se divertían como podían, con bailes acompañados de carabinas o maravillados ante el espectáculo de una película sobre una sábana blanca, por ejemplo. Lástima de vidas jóvenes truncadas por una absurda guerra fratricida.
No hay comentarios:
Publicar un comentario