El Museo de Alfarería promueve desde el año 2005 la realización y edición de un vídeo que muestre el proceso de elaboración de la Pieza del Año, denominación de cada una de las piezas que anualmente se añaden a la Colección de Alfarería Tradicional de Agost iniciada en 2000. En esta ocasión ha sido un aceitero -setrill, en valenciano-.
Pau Vicedo Mollá, polifacético y joven empleado del Museo de Alfarería de Agost, es el autor del vídeo ganador, dotado con 1.500 euros. Comenzó colaborando en la realización del documental de 2005 y a partir de entonces es él mismo quien se encarga de su realización cada año.
Vicedo aseguró que el premio, "si no quiero faltar a la verdad, lo he ganado a medias con mi padre, el actor principal, que impresionó al público por su forma de trabajar". Y es que el alfarero protagonista (sus manos, sobre todo) es Luis Vicedo Pellín, su progenitor, cuyo trabajo causó sensación entre el público y el jurado. El trabajo deja constancia a las futuras generaciones de un proceso artesanal único que aún se puede ver en algunas alfarerías de Agost.
El festival ha contado con la participación de 30 películas de 13 nacionalidades que han repasado el uso de la cerámica desde distintos ámbitos: culturales, artísticos, creativos o industriales.
http://ocio.diarioinformacion.com/cine/noticias/nws-23847-un-documental-sobre-ceramica-agost-gana-premio-internacional.html
6 comentarios:
Gràcies, amiga, per posar aquest vídeo: no tinc paraules, espectacular el treball dels nostres canterers, tots amb l'estil pur i elegant de la cantereria d'Agost. Jo quan veig un botijó d'Agost, de seguida el reconec.
Tomás Román, Luis Vicedo, Emili i Severino Boix...etc... artistes continuadors d'aquest treball tan bonic i encara que moltes peces han caigut en desús (pel plàstic tan lleig però tan pràctic) continuen amb la tradició adaptant-se amb noves peces com les vidrioles-porquets.
Visquen els canterers d'Agost!
I el Pau Vicedo, una eminència pel vídeo de la cantereria i pel llibre de les danses. El mateix dia que me'l vas donar me'n vaig llegir la meitat i al dia següent ja el tenia finiquitat, què interessant. Ja em pensava que l'origen de les danses era sobretot medieval però el que m'ha sorprés és que el nom de Rei Moro i la parafernàlia de la lluita entre moros i cristians és tan recent com a que és del segle XIX! al igual que la festa més antiga de moros i cristians d'Alcoi (segle XVIII).
Ese y otros mas merece la alfarería de Agost. A mi me encanta.
Gràcies Conchi per dinfondre el meu documental!
I m'alegra que t'haja agradat el llibre sobre les Danses, Mari Pau. És una satisfacció molt gran poder investigar sobre una cosa que m'estime tant, i damunt tindre l'oportunitat de fer-ho arribar als meus veïns i amics en forma de llibre.
De res, home. Gràcies a tu per fer el documental i el llibre.
No és que este humil bloc tinga molta difusió, però tot l'art d'Agost hi trobarà el seu lloc.
Publicar un comentario