Fa vint anys que tinc vint anys

Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força.
I no tinc l'ànima morta
i em sento bullir la sang.

I encara em sento capaç
de cantar si un altre canta.
Avui que encara tinc veu
i encara puc creure en déus.

Vull cantar les pedres, la terra, l'aigua,
el blat i el camí que vaig trepitjant.
A la nit, al cel, a aquest mar tan nostre
i al vent que al matí ve a besar-me el rostre.

Vull alçar la veu
per una tempesta,
per un raig de sol,
o pel rossinyol
que ha de cantar al vespre.

Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força.
I no tinc l'ànima morta
i em sento bullir la sang.

Fa vint anys que tinc vint anys
i encara el cor se m'embala
per un moment d'estimar
o en veure un infant plorar.

Vull cantar l'amor. El primer. El darrer.
El que et fa patir. El que vius un dia.
Vull plorar amb aquells que es troben tots sols
i sense cap amor van passant pel món.

Vull alçar la veu
per cantar als homes
que han nascut dempeus,
que viuen dempeus,
i que dempeus moren.

Vull i vull i vull cantar
avui que encara tinc veu.
Qui sap si podré demá.

Fa vint anys que tinc vint anys.
Vint anys i encara tinc força.
I no tinc l'ànima morta
i em sento bullir la sang.

Todo un himno para los que pasamos de los 40 y hace 20 años que tenemos 20 años, y aún sentimos todo lo que expresa Serrat. Si alguien precisa de la traducción, se puede leer en http://www.youtube.com/watch?v=d4mvtUrG7YM