Mira'm, amor meu,
i el món es vestirà altra vegada de colors,
el cel s'amerarà de pluja fresca i il.lusió,
i la terra, de verd esplendor.
Mira'm, amor meu,
i l'ànima brodarà esperances amb fir d'or,
el cor bategarà vida amb força i goig,
i l'esperit, cançons.
Només, mira'm, amor meu.
Suscribirse a:
Enviar comentarios (Atom)
5 comentarios:
Correcció: fil d'or. M'he atrevit a posar un poema meu (ja es nota, passe de rima, mètrica i otras zarandajas varias). Dedicat a Vicent.
Això és amor i lo demés són tonteries.
No coneixia eixa vena poètica teua, Mari Pau. Enhorabona! I més enhorabona a Vicent per haver trobat una joia com tu!
Gràcies però tu eres també una joia!
Es un poema precioso, Mari Pau, a la altura del sentimiento que lo anima.
Mi más sincera enhorabuena por ambos. Espero que éste sea el primero de muchos poemas y el más hermoso de tus amores.
Gracias, Carolina, aunque no te conozco personalmente, por lo que he leído tuyo, tienes muchas sensibilidad.
Publicar un comentario